Es tracta d'una tècnica psicoterapèutica.
La persona fa la teràpia a través de regressions al seu
passat per a “netejar” o “desactivar” els bloquejos
emocionals i les creences generades a partir de situacions doloroses i
substituir-los per estructures mentals i emocionals positives.
Si imaginem un iceberg, la part que sobresurt seria la nostra consciència,
el 10% de la massa de gel que podems veure. La gran part submergida seria
el nostre subconscient, el 90% restant. És a dir, el nostre subconscient
és una gran força i dirigeix molt més que no pas
creiem els nostres pensaments, actes i emocions. Quan ens relaxem en la
regressió, ens submergim i ens endinsem en el subconscient, amb
el qual ens comuniquem a través d'imatges amb una càrrega
determinada d'emocions (com quan somiem), però aquí estem
conscients i podem navegar pel nostre món intern, explorant-lo
i corregint els “desperfectes”.
|
Un servomecanisme
El subconscient funciona igual que un servomecanisme, és
a dir, va directament a l'objetiu i actua literalment segons allò
perquè està programat. El subconscient no té
capacitat de decidir ni elegir, treballa per fer realitat allò
que hi ha quedat registrat. Per exemple, si una persona ha viscut
una experiència d'abandonament durant la seva infantesa,
hi pot haver quedat registrada la creença que les persones
que l'estimen l'abandonen, i tota aquesta gran força treballarà
fidelment perquè això sigui una realitat. Hi ha situacions
difícils en què podem registrar sense voler aquesta
mena d'ordres negatives i que continuïn actives sense que en
siguem conscients.
La nostra exploració a través del subconscient ens
permet observar i experimentar el nostre jo profund i ajudar-nos
a restablir l'equilibri. És un viatge que requereix la predisposició
de la persona a entrar en si mateixa i ajudar-se. No és perillós
ni resulta traumàtic, ja que se segueix i respecta el ritme
amb què la persona pot anar-se enfrontant a la seva realitat
interna.
|
Conèixer és poder
Es diu que el coneixement és poder. En aquest cas, el fet de coneixe's
més bé a un mateix i de saber de quina manera el nostre
món profund ens condiciona la vida, ens permet carregar-nos de
recursos i mitjans per a dirigir tot el nostre potencial personal cap
al nostre equilibri i redefenir els objectius interns.
Un aspecte fonamental en aquesta teràpia es basa també a
esbrinar quina mena de relació viu la persona amb si mateixa. Us
sorprendria comprovar la quantitat de persones que es rebutgen, no s'accepten
i són terriblement exigents amb si mateixes; és a dir, que
exerceixen contínuament una pressió emocional negativa envers
elles mateixes.
Reconciliar-se amb un mateix
Un dels objetius de la teràpia és en primer lloc prendre
consciència de la mena de relació que tenim, treballar l'acceptació
comprensiva i incondicional per arribar a reconciliar-nos amb nosaltres
mateixos i aconseguir que el màxim de la nostra energia, del nostre
potencial treballi de manera positiva per aconseguir els objectius que
realment busquem per a les nostres vides. El fet de sentir-se acceptat
i estimat per un mateix és la font més gran de benestar
que hi ha.
|